Sant Cebrià de Vallalta

 

 

 

A l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta

 

 

 

 

En Jordi Parés i Queralt, major d’edat, amb DNI núm. 40.954.421-T, actuant en nom i representació del Grup Municipal Entesa d’Esquerres – Iniciativa per Catalunya Verds, amb domicili a efectes de notificació a la bústia 41 de Castellar d’Índies, de la nostra població,

 

Davant d’aquesta corporació compareix i

 

 

 

M A N I F E S T A

 

Que segons el BOP de la província de Barcelona número  296, de data 11 de desembre de 2009 i el DOGC número 5523 de data 10 de desembre de 2009, se sotmet a informació pública pel període de seixanta dies, l’acord del ple extraordinari de l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta de 26 de novembre de 2009, en què es va aprovar inicialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Cebrià de Vallalta.

 

Durant el termini esmentat, totes les persones interessades poden examinar el corresponent expedient i fer ús del seu dret de presentar les al·legacions oportunes.

 

I en virtut d’això, formulo les següents

 

 

 

A L · L E G A C I O N S:

 

Primera.- De forma genèrica, la redacció del present pla no contempla l’afectació que té damunt seu, un planejament de rang superior com el pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB).

 

La proposta aprovada de PMTB afecta de forma important a moltes de les actuacions urbanístiques que hi ha en el present POUM, fins el punt que podrien invalidar les propostes més importants previstes en ell.

 

Tot i haver presentat l’Ajuntament al·legacions al PMTB, hi ha una incertesa de quin pot ser el seu resultat i per tant el futur del POUM, fins i tot abans de la seva aprovació provisional.

 

Trobem a faltar alternatives per si les al·legacions presentades o algunes d’elles, no prosperen i queden invalidades per tant, algunes de les propostes del POUM.

 

 

Segona.- Hi ha nombrosos errors de nomenclatura que caldria corregir.

 

En el redactat i en els plànols del document hi ha errors de nomenclatura que cal corregir abans de la seva aprovació, evitant així que més tard puguin aparèixer discrepàncies o perjudicis per aquests errors. Per citar-ne algun a tall d’exemple, anomenarem l’ús de “can Bartomeu” en lloc del topònim correcte de “can Bartomet”. També hem vist el topònim “riera de Sant Pol” en lloc de ”riera de la Vallalta”. Aquests són només dos exemples dels errors detectats en plànols i documentació. Cal una revisió a fons.

 

 

Tercera.- Pla de millora urbana (PMU) número 1. Can Solà – Pla de l’Andreu

 

Aquest PMU es proposa amb una molt alta densitat, 70 habitatges/hectàrea, superior fins i tot a la d’entorns metropolitans més propers a la gran ciutat. A més, aquest pla es desenvoluparà en el context de la proposta feta en el sector de sòl urbanitzable delimitat B-1, que també presenta una molt alta densitat com comentarem més endavant.

 

També trobem de difícil execució els habitatges dotacionals sota el sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. Considerem que per tenir garanties d’obtenir l’execució dels habitatges dotacionals, el sistema hauria de ser el de cooperació.

 

Proposem rebaixar la densitat d’habitatges i estudiar la possibilitat de passar a règim de cooperació per garantir l’execució dels pisos dotacionals.

 

 

Quarta.- Pla de millora urbana (PMU) número 2. Sauleda

 

Aquest PMU presenta nombrosos interrogants. El primer de tots, abans de qualsevol altre consideració, és la viabilitat d’un projecte d’aquest tipus. Sembla molt difícil garantir l’ocupació industrial en moments de crisi com els actuals i més tenint present que en el sector SUD B-2 de Can Plana de Baix ja es fa una oferta important de parcel·les industrials. Tenim molts dubtes que sigui viable.

 

La classificació que es fa del sòl com a “A8” tracta el polígon com a “sòl urbà”, quan en realitat és sòl no urbanitzable en el planejament vigent. Per tant, caldria un pla parcial, no un PMU, i que es realitzessin les cessions que li pertocaria de fer i que amb aquesta proposta no fa.

 

Tampoc entenem com a suficients les càrregues que s’imposen. El vial projectat com millora de l’accessibilitat en el marge sud de la riera no representa cap millora de fet. Perquè no té continuïtat més enllà de l’escola bressol, a no ser que s’estigui pensant en el disbarat de dirigir el trànsit sud per davant de l’escola bressol. I perquè l’únic que sembla fer accessible realment és el propi polígon amb la carretera. Sense que això representi cap millora de la mobilitat per al conjunt del poble i per tant de dubtosa utilitat pública.

 

A més entenem que aquest projecte requeriria una avaluació d’impacte ambiental i per la posició i proximitat a la riera necessitaria una EDAR pròpia com a càrrega addicional.

 

Per tant proposem deixar la qualificació de sòl no urbanitzable com està en el planejament vigent, amb les limitacions que aquesta qualificació comporta, i permetre l’activitat actual ja que aquesta és del tot legal i amb les llicències corresponents.

 

En el cas que no es considerés la continuïtat com a sòl no urbanitzable, és imprescindible que es facin les cessions pertinents i que com a càrrega addicional consti una EDAR per depurar les aigües del polígon industrial.

 

 

Cinquena.- Pla de millora urbana (PMU) número 5. Terrablanca

 

Entenem aquesta proposta com una de les més importants ja que està destinada a resoldre un greu problema de mobilitat en el nucli urbà, construint la variant de Castellar d’Índies.

 

Tot i així, la part més important és la que menys aclarida està en la proposta. Tal com es dibuixa sobre planell la variant, no acomplirà l’objectiu per la qual se la necessita: treure el trànsit de Castellar d’Índies que travessa el nucli urbà.

 

Se’ns fa molt difícil acceptar la proposta sense veure un conveni amb els promotors i/o propietaris i amb un calendari específic per fer possible la variant. Tan mateix se’ns fa molt difícil creure que la proposta dibuixada acomplirà el paper de variant.

 

Proposem una variant que enllaci la carretera actual d’accés a Castellar d’Índies amb la carretera d’accés a Can Palau, amb encreuaments pensats per poder efectuar girs els camions i altres vehicles de tonatge i que eviti en la mesura del possible, coincidir amb trams de carrers urbans en el seu trajecte.

 

Aquest redactat de la variant ha d’estar plasmat en un conveni amb els promotors i/o propietaris, en el qual també hi haurà un calendari d’execució que tindrà present la prioritat que té aquesta variant.

 

 

Sisena.- Polígons d’actuació urbanística (PAU) números 1 i 2. Carrer Padró i Carrer Narcís Jubany

 

Entenem que aquestes dues actuacions es corresponen més a plans de millora urbana ja que fan cessions i completen la urbanització. Tenen a més un increment de densitat de 9 i 23 habitatges respectivament.

 

Proposem convertir-los en PMU, haurien de pagar aprofitaments mitjos pel diferencial i la reserva del 30% d’HPO.

 

 

Setena.- Polígons d’actuació urbanística (PAU) números 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9. Vistamar I, Can Palau, Castellar d’Índies-I, Castellar d’Índies-II, Can Domènec, Can Bartomet i Can Xuxa

 

En tots aquests polígons d’actuació urbanística es proposa com a sistema d’actuació el de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. Entenem que aquest sistema impossibilitaria del tot l’execució de l’actuació urbanística. Es tracta en tots els casos de urbanitzacions amb dèficits urbanístics i seria pràcticament impossible constituir juntes de compensació.

 

A més, la llei 3/2009 de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics estableix el sistema de cooperació per poder accedir a les subvencions d’aquesta llei, cosa que ja s’ha assolit en l’actualitat la urbanització de Castellar d’Índies

 

Per tant proposem canviar en tots aquests PAU el sistema d’actuació, assignant el sistema per cooperació. De fet algunes urbanitzacions ja han pres acords en aquest sentit en assemblees de parcel·listes, renunciant explícitament a constituir-se com a junta de compensació.

 

 

 

Vuitena.- Sector de sòl urbanitzable delimitat (SUD), núm.: B-1. Pla de l’Andreu i Migdia

 

Aquest sector no podem veure’l sense tenir present, com hem comentat ja, el PMU de Can Solà – Pla de l’Andreu. En total les dues actuacions proposen 267 nous habitatges, 226 el sector B-1 i 41 el PMU. Aquesta és una densitat típica de l’entorn metropolità i no tan lògica en l’alt Maresme on estem situats.

 

Amb aquest plantejament tan dens, costa molt situar de veritat un “gran parc urbà” així com els equipaments que haurien de figurar en aquest espai. L’espai lliure no arriba ni als 8.000 m² i d’equipaments hi ha 13.507,42 m² que corresponen quasi en la seva totalitat a l’espai del sector del migdia reservat per a un equipament escolar, segons la proposta.

 

Per tant, és impossible visualitzar en aquesta proposta el gran parc urbà i menys encara els equipaments que molt ben ressenyats trobem en l’apartat D de la memòria, a partir de la pàgina 42.

 

Aquesta densitat es justifica per la consecució de l’espai i la infraestructura necessària per a un futur equipament escolar al sector de migdia i que encareix enormement l’actuació, i es compensa amb densitat. Avui hi ha propostes com podrien ser l’expropiació que resulten molt econòmiques per al municipi i que no comporten haver de fer concessions com les que es fan en aquesta actuació.

 

Per tant proposem rebaixar la densitat en aquesta actuació, dibuixar de forma clara els espais per equipaments en el Pla de l’Andreu, marcar els límits mínims del parc urbà. I si el sòl no urbanitzable en zona inundable del sector de Migdia és necessari per a un equipament escolar, recórrer a l’expropiació per obtenir els terrenys.

 

 

 

Novena.- Sector de sòl urbanitzable delimitat (SUD), núm.: B-2. Can Plana de Baix

 

Aquesta proposta no la podem contemplar sense tenir present el sector B-3, aprovat ja definitivament i que ens proposa 127 habitatges nous. Si sumem aquests 127 als 114 habitatges proposat pel sector B-2, tenim a Vistamar un increment de 241 habitatges, amb una tipologia edificatòria unifamiliar, cara per al ciutadà, ineficient des del punt de vista de la sostenibilitat i costós de mantenir per al municipi.

 

Per tant, proposem reduir el número d’habitatges per adequar el creixement a les necessitats reals del municipi i canviar la tipologia a plurifamiliar per economia del sòl, de serveis, cost, manteniment i per sostenibilitat.

 

Tampoc trobem correcta la solució donada de connexió amb al nucli urbà. Entenem que la prioritat està en resoldre el conflicte de mobilitat que ja es dóna ara quan coincideixen l’entrada i/o sortida de veïns i veïnes de la urbanització i l’activitat del polígon industrial. La prioritat està en donar una sortida el més ràpida i sobretot descongestionada possible en direcció a l’autopista o Sant Pol, camí que se segueix quasi unànimement pel veïnatge de Vistamar. Un nou vial a construir hauria d’anar més o menys en paral·lel al vial actual, evitant el pas pel polígon, d’aquesta manera s’evitaria la coincidència i es facilitaria l’entrada i sortida de la urbanització. Un vial que connecta amb el nucli urbà no és la prioritat, tot i que no ens sembla malament incloure’l per a futurs projectes, però com a càrrega preferim marcar aquest vial de connexió amb la carretera per anar cap a l’autopista o cap a Sant Pol.

 

Entenem que la creació de més sòl industrial és necessari per al municipi i en aquest cas per poder assumir les càrregues que es posen en aquesta actuació. Tot i així 36.000 m² de sòl industrial (podrien ser per exemple unes 73 naus alineades de 500 m²) és molt sòl industrial per a la realitat econòmica que estem travessant, el que ens fa dubtar de la seva viabilitat.

 

 

Desena.- Sector de sòl urbanitzable no delimitat, núm.: Bnd-1. Can Cona

 

No entenem el sentit d’aquesta proposta. Es plantegen 8.800 m² d’ús terciari, possiblement hoteler i restauració, a canvi d’un sòl en zona inundable, per equipaments públics entre la carretera i la riera.

 

Aquest espai no permet cap construcció, pel que els equipaments no podrien anar més enllà dels necessaris per instal·lacions a l’aire lliure, com per exemple el camp de futbol, tal i com s’apunta en la memòria. Difícilment podríem usar per alguna cosa més aquest sòl cedit en aquesta actuació.

 

Entenem que guanyar un espai amb aquestes característiques no és una prioritat ni una necessitat, i més després d’haver efectuat una important inversió en el camp de futbol actual amb els diners del FEIL de 2009.

 

Considerem que les càrregues tampoc són les adequades quan es parla d’un possible complex hoteler de més de 8.000 m² i haurien d’anar més enllà de l’arranjament de la connexió amb la carretera per interès propi i d’un sòl de dubtosa utilitat. Caldria, en tot cas, que la urbanització d’aquest sòl de cessió també figurés com a càrrega d’aquest sector.

 

Tot i així, la proposta que formulem és deixar aquest sector com està actualment, sense modificacions. No veuríem malament que si en un futur es volgués desenvolupar una proposta hotelera o similar, s’obrís la negociació amb els promotors per treure’n el benefici adequat per al municipi i requalificar el sòl per permetre l’actuació proposada, però fins que no es doni aquesta situació, caldria mantenir la qualificació actual.

 

 

Onzena.- Els accessos a la urbanització de Castellar d’Índies pel carrer Montjuïc i pel carrer Llevant, són irrealitzables si no figuren com a càrregues d’alguna actuació.

 

Estem totalment d’acord en la necessitat d’urbanitzar els accessos a Castellar d’Índies, més que sigui per garantir l’entrada de vehicles de servei. Tant l’accés per les naus de Can Terrades per sortit al carrer Montjuïc, com l’accés per Can Xuxa per anar al carrer Llevant, tenen al nostre entendre molta importància i són del tot imprescindibles per garantir la seguretat dels residents a la urbanització.

 

Ara bé, dibuixar-los en el plànol no serveix de gaire si no es contempla la forma de poder-los fer realitat. Veient la memòria econòmica interpretem que és del tot impossible que l’Ajuntament pugui mai fer un desemborsament de la magnitud requerida per urbanitzar aquests dos accessos. És per tant a partir del POUM com s’han de fer propostes que puguin permetre l’adequació d’ambdues carreteres, i no n’hem trobat cap.

 

 

Dotzena.- Costa molt situar els equipaments necessaris en resposta a les mancances actuals a les necessitats que sorgiran amb el creixement proposat.

 

Hem fet un esforç per intentar veure i situar els equipaments que molt assenyadament es marquen en la memòria:

 

“Equipaments culturals i cívics:

- Centre cultural i institucional: sala d’exposicions, sala d’actes de mig format, sales tallers, aules polivalents. Hauria de situar-se al centre de la població i relacionat amb l’ajuntament i la seva ampliació. Podria situar-se a Can Solà.

- Biblioteca – Museu: biblioteca, arxiu, sala d’actes petit format, aula de formació en noves tecnologies. Dipòsit i arxiu d’elements patrimonials

- Centre d’iniciatives culturals: espai jove, entitats, ràdio, aules polivalents de música i teatre, aules de formació.

 

Centre d’activitats associatives i culturals:

Sales exposicions, sales de reunions, despatxos, casinet. Equipaments per assegurar l’activitat associativa dels diferents nuclis urbans dispersos

 

Equipaments esportius:

Segons aquest mateix estudi municipal, els dèficits actuals i necessitats d’ampliació o reforma serien:

- Segons l’estudi estadístic (hab./m2) i l’anàlisi del número d’abonats de les piscines de Catalunya:

*Una nova instal·lació del tipus PCO-1 amb,

1 vas principal de 25 x 16,5m

1 sala de fitness de 500m2

1 sala d’activitats polivalents amb un total de 250m2 aproximadament a la zona del Pla de Can Cona

*Aquest dèficit hauria de quedar cobert en part amb la posta en marxa del futur nou gimnàs a la zona esportiva de Sant Cebrià

- Segons l’anàlisi del sistema esportiu de Sant Cebrià de Vallalta:

*Reforma del pavelló existent

*Nou camp de futbol amb gespa artificial situat a la zona del Pla de Can Cona.

*El camp de Futbol municipal, degut a que no reuneix les degudes condicions d’implantació passaria de ser reserva de sòl per futures instal·lacions esportives.

*L’oferta de pistes poliesportives a les urbanitzacions queda escassa.

Consolidació de la piscina descoberta de Castellar d’Índies.

*Creació de noves pistes de BTT i senderisme.

*Pistes de petanca a cadascuna de les urbanitzacions i nou disseny del centre de petanca a la zona verda de Pla de l’Andreu.

*Instal·lació de pistes de tennis, paddel i bàsquet a partir de la reforma actual del camp de futbol

 

Equipaments assistencials:

- El centre d’assistència primària actual no podrà assolir les noves necessitats i serà necessari preveure la seva ampliació o fer-ne un de nou

- És necessària la creació de centres de dia per a la gent gran, de titularitat pública, per garantir-hi l’accés a tothom.

 

Equipaments escolars:

- Una nova escola bressol, preferiblement a Vistamar, pròxima als futurs creixements.

- Reserva per un possible Institut d’Ensenyament Secundari (IES) que permeti contemplar les mancances dels pobles de l’entorn.”

 

Aquesta proposta respon a les necessitats actuals i intenta preveure les que sorgiran del creixement. Tot i així, en les diferents actuacions proposades no sabem trobar l’encaix d’aquesta llista de forma concreta. Ens falten metres i sobretot ens falten les càrregues pertinents que possibilitin realitzar aquests equipaments tan bàsics.

 

Excepte Mas Solà i Can Plana que figuren de forma concreta, la resta és de gran ambigüitat. Per tant, proposem concretar molt més on van situats aquests equipaments i assignar si cal les càrregues necessàries a les diferents actuacions urbanístiques per fer-los realitat.

 

 

Tretzena.- No hem vist cap proposta de conveni, quan obligatòriament haurien d’anar acompanyant la proposta del POUM.

 

Els convenis amb els promotors i/o propietaris són del tot necessaris en moltes de les actuacions urbanístiques. A més com apunta molt bé el secretari municipal, han d’acompanyar obligatòriament la proposta de POUM.

 

Però, no n’hi ha cap ni un. Actuacions com la variant de Castellar d’Índies, el discontinu de Can Solà – Pla de l’Andreu, Can Plana de Baix, entre d’altres, se’ns presenten com a irrealitzables o meres quimeres sense els convenis.

 

Per tant, proposem paralitzar la tramitació del POUM fins que es tinguin tots els convenis necessaris i requerits per acompanyar el projecte, després d’haver estat en exposició pública per poder-hi fer les aportacions que es considerin.

 

 

Catorzena.- Convertir i condicionar el vial projectat des de correus (c/ Mates) fins al cami de Can Roca, per Can Ferran, Can Recasens, i per darrera el golf, en un passeig per a vianants i bicicletes.

 

Hi ha un vial projectat que responia a una primera intenció de convertir les naus de Can Terrades en polígon industrial i que feliçment ha estat eliminada de la present proposta. Aquest vial ara no té sentit amb asfalt i tal com està assenyalat. En canvi sí que seria útil unir el pla especial d’ordenació de la riera d’en Mates a  un nou pla que convertiria i condicionaria aquest vial innecessari ara, en un passeig per a vianants i bicicletes, amb petites instal·lacions per a la pràctica d’esports a l’aire lliure a l’estil del passeig marítim de nombroses viles maresmenques (Premià de Mar, El Masnou, etc.).

 

Aquest pla podria ser perfectament d’iniciativa municipal, o bé es podria posar com a càrrega si finalment es decidís mantenir el Bnd-1.

 

 

Qinzena.- Persisteix la catalogació de “la Hacienda” com a masia o casa rural,  tant en la memòria D com en diversos plànols del POUM.

 

La resolució de la CTUB del DPTOP de la Generalitat de Catalunya, de data 29/01/2009 (RN: 2008/031758/B), exclou explícitament aquesta edificació del catàleg de masies i cases rurals.

 

El recurs presentat contra aquesta resolució va ser desestimat per silenci administratiu, pel que la decisió d’excloure aquesta edificació de la catalogació és del tot ferma.

 

Tot i així, tant en la documentació com en els plànols del POUM s’insisteix en presentar aquesta edificació com a catalogada, incomplint així la resolució en ferm de la CTUB. Cal per tant eliminar tota referència en el POUM a la Hacienda com edificació catalogada com a masia o casa rural i incloure-la en la llista d’altres edificacions en sòl no urbanitzable.

 

 

Per tot el que he exposat anteriorment,

 

 

S O L · L  I C I T O.

 

Que havent presentat aquest escrit, en temps i forma, tingui per formulades les al·legacions detallades i, admetent-les s’acceptin les propostes i alternatives fetes en elles:

 

• Es busquin alternatives per si les al·legacions presentades  al PTMB, no prosperen i queden invalidades per tant, algunes de les propostes del POUM.

 

• Que es faci una revisió a fons de la nomenclatura usada i es rectifiquin els errors com els detectats en l’al·legació.

 

• Rebaixar la densitat d’habitatges del PMU 1 i estudiar la possibilitat de passar a règim de cooperació per garantir l’execució dels pisos dotacionals.

 

• Deixar la qualificació de sòl no urbanitzable en el PMU 2, com està en el planejament vigent, amb les limitacions que aquesta qualificació comporta, i permetre l’activitat actual ja que aquesta és del tot legal i amb les llicències corresponents. En el cas que no es considerés la continuïtat com a sòl no urbanitzable, és imprescindible que es facin les cessions de sòl pertinents i que com a càrrega addicional consti una EDAR per depurar les aigües del polígon industrial.

 

• Proposar una variant que enllaci la carretera actual d’accés a Castellar d’Índies amb la carretera d’accés a Can Palau, amb encreuaments pensats per poder efectuar girs els camions i altres vehicles de tonatge i que eviti en la mesura del possible, coincidir amb trams de carrers urbans en el seu trajecte. Aquest redactat de la variant ha d’estar plasmat en un conveni amb els promotors i/o propietaris, en el qual també hi haurà un calendari d’execució que tindrà present la prioritat que té aquesta variant.

 

• Proposem convertir els PAU 1 i 2 en PMU,  que haurien de pagar aprofitaments mitjos pel diferencial i la reserva del 30% d’HPO.

 

• Canviar en els PAU 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 el sistema d’actuació de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, assignant el sistema per cooperació.

 

• Rebaixar la densitat d’habitatges en l’actuació B-1, dibuixar de forma clara els espais per equipaments en el Pla de l’Andreu, marcar els límits mínims del parc urbà. I si el sòl no urbanitzable en zona inundable del sector de Migdia és necessari per a un equipament escolar, recórrer a l’expropiació per obtenir els terrenys.

 

• Reduir el número d’habitatges en el sector de sòl urbanitzable delimitat B-2 per adequar el creixement a les necessitats reals del municipi i canviar la tipologia a plurifamiliar per economia del sòl, de serveis, cost, manteniment i per sostenibilitat. I com a càrrega preferim marcar un vial de connexió amb la carretera per anar cap a l’autopista o cap a Sant Pol que hauria d’anar més o menys en paral·lel al vial actual, evitant el pas pel polígon, d’aquesta manera s’evitaria la coincidència i es facilitaria l’entrada i sortida de la urbanització.

 

• Deixar el sector de sòl urbanitzable no delimitat Bnd 1 com està actualment, sense modificacions. No veuríem malament que si en un futur es volgués desenvolupar una proposta hotelera o similar, s’obrís la negociació amb els promotors per treure’n el benefici adequat per al municipi i requalificar el sòl per permetre l’actuació proposada, però fins que no es doni aquesta situació, caldria mantenir la qualificació actual. Si no es considerés aquesta primera part, caldria, en tot cas, que la urbanització del sòl de cessió també figurés com a càrrega d’aquest sector.

 

• Interpretem que és del tot impossible que l’Ajuntament pugui fer mai un desemborsament de la magnitud requerida per urbanitzar els dos accessos a Castellar d’Índies. És per tant a partir del POUM com s’han de fer propostes que puguin permetre l’adequació d’ambdues carreteres.

 

• Excepte Mas Solà i Can Plana que figuren de forma concreta, la resta d’equipaments proposats és de gran ambigüitat. Per tant, proposem concretar molt més on van situats aquests equipaments i assignar si cal les càrregues necessàries a les diferents actuacions urbanístiques per fer-los realitat.

 

• Paralitzar la tramitació del POUM fins que es tinguin tots els convenis necessaris i requerits per acompanyar el projecte, després d’haver estat en exposició pública per poder-hi fer les aportacions que es considerin.

 

• Condicionar el vial que va des de correus (c/ Mates) fins el camí de Can Roca (entrada Vistamar), en un passeig per a vianants i bicicletes, amb petites instal·lacions per a la pràctica d’esports a l’aire lliure a l’estil del passeig marítim de nombroses viles maresmenques (Premià de Mar, El Masnou, etc.). Aquest pla podria ser perfectament d’iniciativa municipal, o bé es podria posar com a càrrega si finalment es decidís mantenir el Bnd-1.

 

• Eliminar tota referència en el POUM a la Hacienda com edificació catalogada com a masia o casa rural i incloure-la en la llista d’altres edificacions en sòl no urbanitzable.

 

 

Jordi Parés i Queralt

Regidor per l’Entesa d’Esquerres – ICV a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta

 

Sant Cebrià de Vallalta, 9 de febrer de 2010