A l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta

En Jordi Parés i Queralt, major d’edat, amb DNI núm. 40.954.421-T, actuant en nom i representació del grup municipal Entesa d’Esquerres – Iniciativa per Catalunya Verds, amb domicili a efectes de notificació a la bústia 41 de Castellar d’Índies de la nostra població,

Davant d’aquesta corporació compareix i

M A N I F E S T A

Que segons el BOP número 264 del 4 de novembre de 2009, resta obert a informació pública pel període de 30 dies hàbils, les ordenances fiscals per a 2010 de l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta.

Durant el termini esmentat, totes les persones interessades poden examinar el corresponent expedient i fer ús del seu dret a la presentació de suggeriments i reclamacions que consideri.

I en virtut d’això, formulo les següents,

A L · L E G A C I O N S:

PRIMERA. De forma genèrica, proposem la congelació de la imposició local.

Les OOFF per al 2009 que van ser modificades, ho van  ser amb increments com a mínim ajustats a l’IPC interanual d’aquell moment, a l’entorn del 4,5%. Finalment, però, el 2008 es va tancar amb un IPC de l’1,4% i a hores d’ara està en el -1% i les previsions són de tancar 2009 en valors propers a zero.

És en aquest context en què el nostre grup reclama de forma genèrica per al 2010 una congelació de la imposició local, ja que de ben segur que l’IPC no serà positiu i sobretot perquè moltes economies familiars estan patint força els efectes de la crisi.

Caldrà doncs, més que incrementar la imposició, actuar ajustant la despesa al màxim, fent un esforç real per retallar totes les despeses supèrflues, per garantir la capacitat de prestació i gestió de serveis de l’ajuntament.

SEGONA. L’increment de 1% de l’IBI, OF 1a, afegit a l’increment del cadastre grava enormement les economies familiars.

Amb independència de la primera al·legació genèrica efectuada, considerem necessari també fer al·legacions de cadascuna de les ordenances modificades en l’aprovació inicial.

En aquest sentit considerem que l’1% en l’IBI, afegit a la puja anual del cadastre, representa una càrrega per a les famílies en algun cas difícil d’assumir. Per això considerem que s’hauria d’ajustar el tipus a la baixa per tal que l’increment mitjà final fos com a màxim de l’1% i com a millor opció la congelació.

Tanmateix en l’apartat de bonificacions a les famílies nombroses proposem que es faci un escalat de bonificacions segons el nivell de renda de les famílies o el valor cadastral de l’habitatge (com més alt el nivell de renda o valor cadastral, menys bonificació), ja que l’IBI grava la propietat i que haurien d’existir, si no existeixen ja, altres polítiques socials i fórmules de suport a les famílies.

Igualment proposem que s’inclogui establir bonificacions de fins el 50% als habitatges on s’hi hagin instal·lat sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric d’energia solar. Aquest és un exemple del que, creiem, han de perseguir la majoria d’impostos i taxes: “incentivar les bones conductes”. En aquest cas es pot optar per anar introduint aquesta bonificació per aquells que apostin per les energies renovables i la seva generació.

TERCERA. Proposta de modificació de l’article 5 de l’OF 5a, l’impost sobre activitats econòmiques.

Proposem incloure en aquesta ordenança dos tipus de bonificacions:

• Bonificació de fins el 50% pels contribuents que hagin incrementat la seva plantilla de treballadors/es amb contracte indefinit en el període anterior al d’aplicació. Aquest cas pot ser una eina municipal per incentivar la creació d’ocupació estable de qualitat en el municipi i més si, tenim en compte que es poden establir diferents percentatges de bonificació en funció de l’increment mitjà de la plantilla amb contracte indefinit. És una forma efectiva de generar llocs de treball en una situació de crisi com l’actual

• Bonificació de fins el 50% pels subjectes passius que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per a l’aprofitament d’energies renovables o sistemes de cogeneració. Aquesta és una altra bonificació que incentiva les bones pràctiques, ja que premia les conductes de preservació del medi i d’estalvi energètic.

QUARTA. Proposta de modificació de l’article 7 de l’OF 7a, taxa de llicències urbanístiques.

Proposem establir bonificacions en aquesta ordenança a més de les modificacions fetes en l’aprovació inicial:

• Establir bonificacions (màxim el 95%) per l’aprofitament tèrmic i solar per l’autoconsum.

• Establir una bonificació (màxim 90%) per les obres que afavoreixin l’accés i condicions de vida de persones amb discapacitat.

• Establir una bonificació (màxim 50%) per les obres relacionades amb habitatges de protecció oficial.

CINQUENA. Proposta de modificació de l’article 5è de l’OF 2a, impost sobre vehicles de tracció mecànica.

Proposem que es consideri la bonificació segons els nivell d’emissions de CO₂ a l’atmosfera, així proposem:

• bonificació de fins el 75% en funció del tipus de carburant que pugui consumir el vehicle i el seu efecte en el medi ambient.

• bonificació fins el 75% en funció de les característiques del motor del vehicle i la seva incidència en el medi ambient.

SISENA. Les modificacions fetes en l’OF 10a, taxa per recollida, tractament i eliminació d'escombraries i altres residus urbans, tenen desajustos en les proporcions.

Si bé l’OF va en la línia que ja havíem proposat l’any anterior, en distingir algunes activitats pel volum que poden generar de residus i no per l’activitat en sí mateixa, de la forma en què s’ha presentat té uns desajustos en les proporcions que representen greuges per uns contribuents front els altres.

Exemple d’aquests desajustos són:

• es distingeix correctament entre casa amb jardí o sense jardí, per gravar la recollida de residus vegetals. S’inclou amb la mateixa taxa de la primera categoria els habitatges a les urbanitzacions, també correctament. Però les masies, disseminats i cases rurals, totes elles susceptibles també de generar residus vegetals, són incloses de forma incorrecta amb la taxa de la segona categoria.

• en epígraf primer de despatxos professionals es fa distinció de superfície fins a 50 m2, de 50 a 100, de 100 a 200 i més de 200, però els increments de la taxa no són proporcionals ni tenen cap sentit, així de 50 a 100 m2 té un augment de 20 €, en canvi de 100 a 200, només el té de 7 € i superior a 200 m2 tan sols de 13 €. Entenem que seria molt més just un increment gradual segons la possibilitat de generació de residus (+ 10, + 15, + 20) o en el seu defecte, un increment igual en valor absolut per cada grau de superfície (+ 15, + 15, + 15), tal com es fa en l’epígraf 3r d’establiments d’alimentació.

• en l’epígraf 4t d’establiments de restauració es comet el mateix error, passar de fins a 100 m2 a 200 representa un increment de 150 €, en canvi passar a una superfície de més de 200 m2 representa tan sols 48 € d’increment. En aquest cas encara és més clara la injustícia d’aquesta proposta, ja que sense cap mena de dubte un restaurant de més de 200 m2, generarà molt més volum de residus que un de més de 100.

• en l’epígraf 5è, es repeteix la mateixa incorrecció, aquesta vegada es passa a una segona categoria amb un increment de 44 € i a la tercera amb un increment de només 14 €

• i en l’epígraf 6è es dóna altra vegada la mateixa incoherència, es passa a una segona categoria incrementant 20 €, només 7 € d’increment a la tercera i a una quarta classe amb un increment de 13 €

• i finalment una altra qüestió que no acabem d’entendre és que en tots els epígraf es considera un increment de mitjana del 5%, segons les explicacions donades, però en l’epígraf 8è ? (en el text aprovat figuren tres epígrafs amb el títol de sisè), o el tercer sisè, la recollida de residus de professionals de la jardineria és l’únic que no té cap increment, qüestió que no ens sembla justa per discriminatòria.

Proposem doncs, reparar tots aquests desajustos per fer més coherent i més justa aquesta taxa.

SETENA. L’OF 18a incrementa en un 10% l’escola bressol, que representa una càrrega per a les famílies i no ajuda a la incorporació de la dona al món laboral.

Considerem que l’escola bressol, a més de l’inici de l’educació i la socialització dels més menuts, és una eina per facilitar la incorporació, sobretot de la dona, al món laboral. Incrementar amb un 10% aquesta taxa significa posar traves als dos processos, representant una càrrega per a les famílies que ja hauran de suportar l’increment en l’IBI i en les altres taxes i impostos municipals.

Considerem que cal incrementar les taxes, ja que la despesa que comporta és important, però que els serveis a les persones han de suportar el dèficit precisament per a qui van dirigits. Per tant l’increment de l’IPC  previst en el 2010 en aquesta taxa el consideraríem suficient.

Per tot l’exposat anteriorment,

S O L · L  I C I T O.

Que havent presentat aquest escrit, en temps i forma, tingui per formulades les al·legacions detallades i, admetent-les:

• Que s’estimi la primera al·legació i quedin congelada tota la imposició local per al 2010.

• Si la primera no és estimada, que s’estimin en la seva totalitat i es modifiquin les OOFF en els aspectes i propostes assenyalats en la resta d’al·legacions del present escrit.

Jordi Parés

Regidor de l’Entesa d’Esquerres – ICV

Sant Cebrià de Vallalta, 3 de desembre de 2009