Sant Cebrià de Vallalta

A l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta

En Jordi Parés i Queralt, major d’edat, amb DNI núm. 40.954.421-T, actuant en nom i representació del Grup Municipal Entesa d’Esquerres – Iniciativa per Catalunya Verds, amb domicili a efectes de notificació a la bústia 41 de Castellar d’Índies,

Davant d’aquesta corporació compareix i

M A N I F E S T A

Que segons el BOP número 088 de data 13 d’abril de 2009, resta obert a informació pública pel període de deu dies, el Pla Local de Joventut, període 2009-2012, aprovat en la sessió de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta del 6 d’abril de 2009.

Durant el termini esmentat, totes les persones interessades poden examinar el corresponent expedient i fer ús del seu dret a la presentació de suggeriments i reclamacions que consideri.

I en virtut d’això, formulo les següents

A L · L E G A C I O N S:

PRIMERA. En l’apartat 2 d’antecedents hi ha algun aspecte que no s’ajusta del tot a la realitat.

El document en tractar de la primera etapa fa referència a unes “polítiques intuïtives de joventut”, quan en realitat no hi havia cap política, ni intuïtiva ni de cap altra mena, de joventut. El “casal de cultura” s’usava quasi en exclusiva per a veure els partits de futbol d’una cadena de pagament.

Tampoc s’explica que a més d’estar condicionat el seu ús primer per l’escola i després per les dependències de l’Ajuntament, l’espai ha patit diversos retalls, l’ambulatori, se’n va emportar un tros important, la ràdio un altre tros, i així s’ha vist reduït considerablement l’espai útil per a activitats del casal de cultura.

Finalment, tampoc s’ajusta del tot a la realitat que amb la creació del Punt Jove s’iniciés un programa amb la joventut, ja que la important activitat desenvolupada en el Punt Jove ha estat dirigida a una població infantil i pre - adolescent. La joventut només ha trobat recursos d’infrastructura en una nau que ni tan sols reuneix els requisits sanitaris i higiènics necessaris per poder-hi desenvolupar cap activitat.

SEGONA. El quadre de l’apartat 3.2 de visualització de les polítiques juvenils del municipi, tampoc s’ajusta a la realitat.

Considerem que la feina feta des del Punt Jove és molt valuosa, tant pel sector de població atesa com per l’esforç i la tasca realitzada per les diferents tècniques. Dit això d’entrada per deixar clar que no es qüestiona la feina feta, sinó les polítiques juvenils seguides, hem de destacar com a primer desajust, l’edat de destí de les polítiques ressenyades en el quadre, en la seva immensa majoria són edats infantils o adolescents, poca cosa hi ha destinat de veritat a una població juvenil.

En polítiques educatives, una de les qüestions ja de per sí qüestionables, és si es considera “educatiu” el fet de passar hores jugant amb una màquina “matant marcianitos” en el millor dels casos. I el que reflecteix més encara l’absència de polítiques educatives és el pressupost només de 100 € per al servei d’orientació acadèmica i la resta del pressupost són les beques que des dels serveis socials es donen a les famílies, difícilment acceptable com a “polítiques juvenils”

En polítiques culturals ens trobem de nou la mateixa situació: l’absència d’activitats, programes o alternatives per al jovent. Pràcticament totes les anomenades són per a una població infantil i en el millor dels casos, el campus, fins els 18 anys. I si valorem a més que una part d’aquest programa s’impulsa en teoria des de cultura i festes, a excepció únicament de la festa major de 2008, cap dels actes o celebracions impulsades des d’aquestes regidories ha estat dirigida especialment a la població jove.

De les polítiques d’emancipació podem dir que no estan adreçades, ni tan sols pensades, per a gent jove, ni el club de la feina ni el servei d’orientació laboral. Tot el contrari trobem a faltar molt especialment l’atenció particular en aquesta aspectes al sector jove.

I en quant a polítiques de participació, es redueixen a la participació infantil en el PIJ i a la creació d’una associació com a requisit bàsic per la cessió de la nau i la subvenció atorgada, que coincideix amb el pressupost que reflecteixen “les polítiques de participació”.

Per tant i en resum, aquest quadre no s’ajusta a la realitat i caldria modificar-lo de manera que reflectís la realitat de les polítiques juvenils.

TERCERA. En el apartat 3.3  tampoc es reflecteix la realitat dels recursos esmerçats en joventut.

En un quadre es presenta com a recursos dedicats a joventut tres aspectes, i tots tres tenen desajustos amb la realitat.

En primer lloc no és cert que la tècnica de joventut hagi estat una professional “assimilable a nivell B” (hauria de dir en tot cas A2, segons la nomenclatura actual de l’EBEP), dissortadament només és una auxiliar tècnica del grup C2, abans grup D, i nivell 14, molt lluny del nivell 18 base del grup A2.

En l’apartat econòmic la quantitat reflectida indueix a l’engany. Es presenta com a pressupost dedicat a joventut 80.180 € i si bé és cert que aquesta quantitat resulta exacta de sumar la partida comptable 444, el que no diu és que aquesta partida engloba: 34.650 € de retribucions; 15.280 € de neteja subministraments i despeses de l’immoble; 4.650 € de mobiliari; 2.100 € de telèfon; 5.000 € del casal d’estiu; 2.500 € de la subvenció a l’associació de joves; 2000 € de publicacions i finalment 14.000 € de despeses vàries, inclosa la revista Vallalta que vista l’última factura (3.821 €) se’n deu adjudicar una part molt quantiosa, que són les que es dediquen a activitats pròpies de joventut. Vist així es demostra que amb la quantitat que es posa com a recurs es confon del tot a l’opinió pública donant a entendre que aquesta és la quantitat dedicada a impulsar activitats de joventut, quan la realitat dissortadament està molt lluny, massa lluny de la imatge venuda.

I tampoc l’apartat de recursos funcionals s’ajusta a la realitat. Trobem a faltar la demanda d’un equipament de veritat capaç d’abastar les activitats del PIJ i les que es puguin fer juvenils. També s’anomenen espais que difícilment es poden considerar dins l’estructura funcional de l’àrea interna de joventut, com el CEIP, infra utilitzat fins l’actualitat, la ràdio de gestió externa i tancada al poble i el pavelló, únic espai públic compartit amb tota una població i totes les entitats.

QUARTA. A forma de conclusió del diagnòstic, se’ns presenta un quadre DAFO que exagera les fortaleses i no conclou.

El quadre DAFO que ofereix com a conclusió del punt 3 exagera massa les fortaleses, i ho fa perquè tristament no n’hi ha en la realitat de fortaleses. Així diu que hi ha “voluntat política”, qüestió que nosaltres hem de posar en dubte quan se’ns comunica la rebaixa de pressupost per a activitats joves; parla de “l’existència d’un equipament”, quan tots sabem que l’actual equipament del PIJ és obsolet, petit i mancat d’infrastructura per a activitats joves; tampoc és cert que hi hagi un augment del pressupost, al menys no és això el que informa el regidor de joventut, si no al contrari, ens informa que hi haurà una retallada en la partida d’activitats i aquesta és la partida real que pot mesurar el pressupost.

Amb això es constata que no hi ha fortaleses, i també trobem a faltar la conclusió d’aquesta anàlisi, perquè encara que s’acceptés les fortaleses incorrectament ressenyades, l’anàlisi és per tremolar, ja que tot són amenaces i debilitats, però no trobem conclusió.

CINQUENA. En les diferents fitxes que es presenten com a programa i accions hi ha també algunes incorreccions que cal resoldre i també fem alguna aportació en positiu per afegir si es consideren oportunes.

En la fitxa 1.1. en el punt d’accions es proposen dos aspectes impossibles perquè l’Ajuntament no té els recursos oferts: el punt 3 i punt 5 parlen d’espais i de recursos logístics que no disposem, o bé són del tot escassos i insuficients. Difícilment doncs es pot complir amb aquestes accions.

En la fitxa 1.2. trobem a faltar en objectiu específics una referència inequívoca a combatre la l’exclusió social. També en accions ens falten iniciatives encaminades a l’accés al món laboral d’aquesta població i sense discriminacions i a la integració en entitats i activitats de caire juvenil, ja que entenem que no tot es resolt amb el tema de la llengua i que la millor forma de fomentar la integració i la cohesió social és incorporant la població nou vinguda al món laboral i al món social.

En la fitxa 1.3 també trobem una incorrecció i dues mancances. La incorrecció és repetida, en el punt 5 d’accions es torna a proposar la cessió d’un espai, “amb condicions” remarca, que no tenim. I trobem a faltar dues propostes, una podria ser una revista jove d’àmbit local, més que participació en la revista portaveu del govern municipal “Recull” que cap jove llegeix i la possibilitat de crear un cop a l’any, després d’un treball de participació, “l’ajuntament jove”, amb la realització d’un ple on els joves decideixin sobre el poble, a l’estil d’altres poblacions que ja ho fan i amb molt d’èxit, quan es respecten les decisions preses.

En la fitxa 1.4 en el punt 7 d’accions proposem el mateix que en l’anterior, en lloc del Recull, una revista jove.

En la fitxa 2.1. en objectius es torna a plantejar un impossible: “oferir un punt de trobada”, quin?, com?, en l’actualitat no es disposa d’un espai suficient per poder-lo oferir amb condicions. També en destinataris es veu la impossibilitat d’aquest punt ja que es planteja a una població de 12 a 29 anys, entre ella incompatible i menys dins del mateix espaiactual. Només és factible de fer si l’espai permet tenir infrastructura suficient per encabir-hi les diverses sensibilitats que l’edat promou, sense que unes desplacin les altres.

En la fitxa 2.3 creiem que hi ha un error en els destinataris o com a mínim se’ns fa difícil entendre que els objectius perseguits puguin desenvolupar-se amb població de sis anys.

En la fitxa 2.4 tenim una consideració ètica a fer en el punt 1 d’accions. Som ferms defensors de les llibertats individuals i més encara de la llibertat d’expressió. Entenem però, que l’Ajuntament no pot fomentar activitats que d’una o altra manera es basin en la violència, el racisme o el contingut sexual. Per això considerem que èticament s’ha de restringir l’accés a internet a les pàgines o elements que puguin comportar violència, xenofobia o explotació sexual, i dins de l’apartat violència (i sovint també de sexe) hi trobem dissortadament molts dels jocs als que les TIC lliures d’accés hi permeten accedir.

En la fitxa 2.7, la qual aplaudim, tornem a trobar impossibles com en objectius que “el POUM defineixi els habitatges dotacionals per a joves”. El nostre grup no n’ha sabut veure ni un, potser no tenim tota la documentació encara, però en tot cas no és normal posar en el PLJ això, quan la intenció del govern sembla anar per una altra banda.

En la fitxa 2.8 tornem a trobar un error en la població destinatària, no creiem que es vulgui proposar als infants de 12 anys el sortir sols de nit i fer ús d’un autobús nocturn, per altra banda iniciativa que aplaudim també, però per a la població que pot anar dirigida, com a mínim a partir del 16 anys.

En la fitxa 3.1 trobem escàs, molt escàs el pressupost. És impossible “consolidar una oferta alternativa, diversa i continuada d’activitats i tallers ...” amb 6000 €.

En la fitxa 3.2. ens trobem amb el mateix, un pressupost que de cap de les maneres pot garantir “el sentiment de pertinença al poble dels joves” i menys encara per “garantir que les programacions tradicionals i culturals tinguin una vessant juvenil” ja que qualsevol de les festes tradicionals ressenyades o altres que es poguessin afegir (com el solstici d’estiu, per exemple), necessitarien molt més d’aquesta quantitat per garantir el que es pretén.

En la fitxa 3.3. es tornen a oferir equipaments inexistents. En accions, la segona proposa un “buc d’assaig ....”, on és aquest buc?

Per tot l’exposat anteriorment,

S O L · L  I C I T O.

Que havent presentat aquest escrit, en temps i forma, tingui per formulades les al·legacions detallades i, admetent-les:

1.- Es modifiqui l’apartat 2 d’antecedents de manera que reculli la realitat d’aquests antecedents.

2.- Es modifiquin ajustant als fets real el quadre de l’apartat 3.2. de visualització de les polítiques juvenils.

3.- Es modifiqui l’apartat 3.3 ressenyant correctament la categoria laboral del tècnic de joventut, modificant el pressupost real dedicat a activitats juvenils o en el seu defecte detallant per no crear enganys en què consisteix la quantitat que es menciona.

4.- Es modifiqui el quadre DAFO en l’apartat de fortaleses segons l’expressat en l’al·legació quarta i completar-lo amb una conclusió clara del diagnòstic fet en tots els punts de l’apartat tercer.

5.- Es modifiquin les diferents fitxes de programa i accions segons es proposa en l’al·legació cinquena i afegir les aportacions fetes en aquesta mateixa al·legació.

Jordi Parés

Regidor de l’Entesa d’Esquerres – ICV

Sant Cebrià de Vallalta, 23 d’abril de 2009