Notícia

Abiam
Fletxa_component
03/02/2010
PSC i ICV demanen un salt qualitatiu i valent per donar resposta a les necessitats d’equipaments de la ciutat

Els Grups Municipals socialista i ecosocialista proposen un model d’equipaments públics i propers que dinamitzin la cohesió social impulsant les polítiques actives d’ocupació i les adreçades a les persones més vulnerables.

El Pla d’equipaments és una oportunitat per avançar en una ciutat:

· més equilibrada: construïda amb una visió territorial i des dels barris com a espai bàsic de convivència.

· més cohesionada: amb serveis públics com a garantia per la igualtat d’oportunitats.

· més completa: que té en compte totes les dimensions de la persona el treball, el dret a l’educació, a l’habitatge, a l’oci o també la vessant social com practicar esport, associar-se o fruir dels espais lliures.

En el marc del procés d’informació pública de la proposta presentada per l’equip de govern municipal sobre el Pla d’Equipaments 2010 – 2018 els grups municipals del PSC – CpC i ICV – EUiA plategem les següents propostes al debat públic i municipal :

1. La ciutat de Sant Cugat es caracteritza per ser la ciutat de més de 50 mil habitants que ofereix menys places de biblioteca per mil habitants. Per això és imprescindible que la nova biblioteca central compti amb un horitzó de construcció de màxim 3 anys – el 2012 hauria d’estar en actiu - .

2. S’ha d’aclarir cap a quin model de servei públic va l’educació a la nostra ciutat. És per aquest motiu que de les propostes presentades per l’equip de govern de CiU, els grups signants d’aquestes al·legacions proposen que en l’àmbit de Sant Francesc – Monestir cal una nova escola bressol, tal i com es va assumir en el nou planejament del sector de “l’Anònima”, en el termini del 2010 – 2012. Cal també assumir els acords del nou creixement que incloïen dos noves escoles bressol als dos nous barris : Can Matas i Vullpalleres. Pel que fa a les escoles i IES caldrà projectar tants equipaments com els que atendrien a més d’un 60% en edat escolar. Aquest seria també el percentatge més adequat en el cas de les escoles bressol, que avui no donen resposta ni per places ni per preu a les demandes de la ciutat. Des de l’educació no obligatòria pensem que la ciutat té el repte de millorar l’escola d’adults i també l’Escola Oficial d’Idiomes. El trasllat del Leonardo da Vinci, per acord entre la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament, pensem ofereix oportunitats en aquest sentit.

3. Pel que fa a l’edifici antic de l’ajuntament: apostem per un espai de centralitat que actuï de dinamitzador del centre històric de la Plaça Barcelona. La proposta d’ubicar-hi els serveis socials ens sembla poc atrevit. Som de l’opinió que un servei com aquest pot ubicar-se en un espai més funcional de la ciutat, com s’hauria d’haver previst en el nou edifici edifici de l’ajuntament. En tot cas l’edifici de la Pl. Barcelona podria albergar espais cívics adreçats a les entitats del Centre-Estació o grups d’activitats de lleure o espais per a cerimònies civils i, fins i tot, serveis de mediació i justícia de proximitat.

4. Cal una aposta decidida per l’activació del Mercat Pere San. En el curt termini és imprescindible la millora de les seves instal·lacions internes i el seu lligam amb la propera operació urbanística que es promourà a Rius i Taulet (Griful). La proximitat d’un nou aparcament donaria resposta a les necessitats del Mercat Pere San.

5. És imprescindible també que la policia municipal gaudeixi d’unes instal·lacions adequades i dignes. Per aquest motiu proposem que el projecte de la nova comissaria es desenvolupi en els propers 3 anys – projecte, licitació i construcció entre el 2010 i el 2012 - .

6. L’equipament de “Villa Felisa” podria convertir-se, un cop fet el trasllat, en un centre de dia per la gent gran del centre–estació, donat que la proposta de l’equip de govern és ubicar-ne un a la nova residència per la gent gran (la 2a.) al barri de Vullpalleres.

7. Pel que fa als equipaments esportius: en el curt termini s’hauria d’adequar les pistes de Sant Francesc i la Piscina del Parc Central per tal de ser utilitzables durant tot l’any i en totes les circumstàncies meteorològiques. De la mateixa forma cal fer un esforç perquè en els propers 3 anys totes les pistes esportives de les escoles de la ciutat siguin a l’abast de la ciutadania durant els horaris extraescolars. En el mig termini la ciutat esportiva de La Guinardera ha de ser una realitat, no podem oblidar que ja el 2003 era un reclam electoral de l’actual equip de govern, avui el més calent és a l’aigüera, excepció de la pista d’atletisme i el nou camp de rugby que es construiran gràcies al conveni amb el CAR i la Secretaria General de l’Esport.

8. Altres equipaments indispensables per cohesionar socialment la ciutat i donar resposta a les persones més vulnerables serien: un centre de promoció econòmica i de l’ocupació – Vapor Llonch a Sabadell, Foment a Terrassa, IMPES a Rubí o Barcelona Activa serien exemples d’equipaments de ciutats veïnes adreçades a aquestes necessitats, que no tenen perquè confrontar amb les iniciatives ja iniciades des de l’àmbit públic i privat, com pot ser Creàpolis o el Trade Center - , i incloure en un equipament existent un espai pel Casal de la Dona .

9. Moltes entitats de la ciutat tenen en aquest moment problemes d’espai. Des del criteri d’autonomia i responsabilitat de l’àmbit privat pensem però que la ciutat ha d’afrontar com enforteix el seu teixit social. Les solucions cas a cas o a mida pensem que no són una bona forma d’actuar. En aquest sentit proposem una reflexió entre les necessitats i la idoneïtat d’espais i equipaments. Per exemple, situar el Centre Cultura Tradicional i Popular a l'espai “sota campanes” en segona fase i com a aternativa al Celler, un espai per assajos.

Com a reflexions finals els dos grups signants trobem poc valenta l’aposta feta per l’equip de govern amb la seva proposta de Pla d’Equipaments. Aquesta no va acompanyada d’un programa de finançament, trencant així el compromís inicial, i es limita a ubicar els equipaments proposats en les pastilles de propietat municipal existents en l’actualitat. Des del nostre punt de vista quan es pensen les necessitats en equipaments d’una ciutat primer es pensa quins, a on – com s’ha fet amb l’escola proposada al Parc Ramon Barnils – i com – de quina forma podem aconseguir ubicar l’equipament en l’espai més adequat. No hi ha model de ciutat, d’una mala diagnosi de les necessitats de la ciutat se’n desprèn una proposta sense fonament científic o, i potser pitjor, hi ha una voluntat clara d’amagar quina resposta pública es vol donar a les necessitats de la ciutadania – volem més o menys escola pública?, la promoció de l’ocupació ha d’estar només en mans privades? quins espais d’oci i de convivència en l’espai públic volem?

En darrer lloc i no per això menys important: un 10 % de la població de la nostra ciutat queda fora de la proposta de l’equip de govern. No hi ha cap proposta d’equipament en l’àmbit de Valldoreix, fent d’aquesta forma deixadesa de la facultat en el planejament de la ciutat i les seves necessitats. S’ha de fer de forma coordinada amb l’EMD. No cal oblidar que en aquest àmbit hi ha un dels equipaments més importants del futur de la ciutat, el de Can Monmany.

DT 07/02/2012 | 10:15