Tarragona

Autor/a: Hortènsia Grau

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Diputada d'ICV-EUiA

Mitjans on s'ha publicat l'article: Diari de Tarragona

La setmana passada compareixia el conseller Pelegrí a la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Alimentació i Medi Natural per explicar-nos el pressupost del seu departament, un pressupost que com el de la resta d'àrees també ha estat retallat, bé, en aquest cas podem dir mutilat, donada la magnitud de la tisorada.

La pagesia, els ramaders, pescadors i sector de la transformació alimentària del nostre país ja fa anys que travessen una situació extremadament delicada, que fa que en molts casos no es puguin guanyar la vida dignament, ja que acaben cobrant pels seus productes menys del que ells han gastat per produir-los. Si a més hi afegim les incerteses de la climatologia, l'extorsió de les grans cadenes de distribució, la dificultat per accedir al crèdit, la pujada dels preus dels carburants i la competència deslleial dels productes importats que no compleixen els requisits ambientals i de seguretat alimentària que a ells se'ls exigeix, per posar uns exemples, el panorama és més negre que no pas verd.

Però com reconeixia el Parlament de Catalunya en el debat monogràfic sobre la pagesia que es va fer l'abril de 2010, del qual va sortir una resolució que tots els partits van votar favorablement, aquest és un sector estratègic i com a tal jo em pensava que més enllà d'aquest reconeixement verbal, el pressupost reflectiria els acords presos.

Un cop més el govern de CiU ha menystingut els acords parlamentaris i al contrari, aquest és el pressupost que més s'ha retallat, per sobre del 25%, posant en perill programes i línies d'ajuts tan necessàries com la incorporació de joves al camp, les mesures agroambientals o les que es destinen a l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària que redueix el pressupost en un 42%. Qüestió que, després de les crisis alimentàries viscudes, la darrera la del cogombre i les incerteses que planen sobre els transgènics, hauria de ser prioritària.

Però les prioritats són unes altres, segueixen essent, malauradament, les grans inversions com la construcció del Segarra-Garrigues, perquè es continua pensant com a única forma per incrementar el valor de la producció agrària en l'increment patrimonial de les terres de cultiu i aquest increment sol basar-se en la reconversió de secà a regadiu o bé, i sobretot, en la requalificació del sòl rústic en sòl urbanitzable, i així ens ha anat!

Un pressupost que no fa front als reptes que té el sector avui i el nostre país, la creació d'ocupació, la millora de la renda dels productors, els requisits ambientals i energètics, el consum alimentari de proximitat o quilòmetre zero, la modernització de les estructures empresarials i cooperatives i la qualitat de vida al món rural. Un pressupost que no avança cap a la sobirania ni la suficiència alimentària i que dóna respostes antiquades per superar un model que fa anys que està exhaurit.