Vic

Autor/a: Xavier Tornafoch

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Regidor d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Vic

Mitjans on s'ha publicat l'article: EL9NOU

Que en un context de severa crisi econòmica, de dificultats socials creixents, aparegui com un dels punts forts de l’agenda política catalana la qüestió de la indumentària d’algunes dones musulmanes, el famós vel integral que només deixa veure els ulls, es bastant significatiu. En la discursiva populista i xenòfoba la nostra societat pateix una invasió, ho he escoltat a tort i a dret en els darrers anys. La immigració no té causes socials ni econòmiques forma part d’una estratègia militar per a ocupar el nostre país. Una mena de cinquena columna que ha de preparar el terreny per a l’entrada, en un futur no molt llunyà de les tropes, ara sí ben armades, dels exèrcits invasors (marroquins, ghanesos, polonesos, equatorians, búlgars, etc, etc). A Catalunya hi viu gent provinent de centenars de països, no hi haurà territori per a tant desplegament militar. Sembla una argumentació ridícula oi? Doncs és la que la xenofòbia utilitza habitualment, és la que obté milers de vots a Vic, és la que fa fortuna. L’escriptor nord-americà Upton Sinclair deia que quan més gran és la mentida més gent està disposada a creure-se-la. I ara la burca, com a gran amenaça que situen en l’eix del debat polític no els petits partits de l’extrema-dreta si no grans formacions de la dreta nacionalista catalana (Convergència i Unió) i, el més sorprenent, l’omnímode partit de la socialdemocràcia catalana (el PSC), que per a més inri governa a tot arreu i es diu d’esquerres. Diguem-ho clar, instal·lar-se en el relativisme cultural és un error, que sovint comet l’esquerra i que cal revisar. No hem d’acceptar amb naturalitat aquestes indumentàries, hem de dir que subratllen la submissió de la dona i que no les acceptarem, que no ens agraden i que per alliberar les dones musulmanes utilitzarem els mecanismes legals i de pressió política que tinguem a l’abast. De fet, les lleis ja obliguen a les persones a identificar-se en la seva relació amb l’administració, amb la qual cosa ni cascos integrals ni passamuntanyes ni vels integrals poden servir de coartada. Dit això, que deixa clar quina és la meva posició al voltant del tema, crec que cal definir quin és el camí. En primer lloc, aquests grans partits que fan seguidisme dels postulats extremistes per a dissimular les decisions que prenen en matèria econòmica i que castiguen, com s’ha vist, les classes populars, haurien d’explicar de forma clara que és el que proposen per a fer front als problemes que genera la immigració de manera raonada i amb la voluntat d’oferir solucions i no de marejar la perdiu i entretenir l’opinió pública. En segon lloc, deixar-se endur per la pendent de la criminalització de les dones que són obligades a portar aquestes indumentàries medievals és un error. Perquè si no hi ha la voluntat d’actuar des dels serveis municipals de portes endins de les cases, aquestes dones seran doblement victimitzades: se les perseguirà i multarà per a passejar-se amb el vel i, després, per a evitar això, seran recloses a casa. Crearem presons per a les víctimes i jo penso que, en qualsevol cas, la “presó” ha de ser per al botxí. El que més em preocupa és que al darrera d’aquestes propostes no hi ha la voluntat d’emancipar aquestes dones, d’obrir-los un camí cap a la llibertat. El que pretenen els impulsors d’aquestes propostes és guanyar vots, dissimular errors previs (com l’alcaldessa de Cunit, protagonista d’un culebrot molt fosc) o distreure la gent dels problemes reals que sí té la nostra societat: l’atur, la precarietat, la manca d’expectatives, el deteriorament dels serveis públics... Ah! I tot això tenint en compte que les dones que porten burca a Catalunya no deuen arribar a trenta o quaranta. No és una excusa, però ajuda a situar la qüestió.