Vilafranca del Penedès

Autor/a: Agustí Villarroya i Serafini

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Adherit de base

Mitjans on s'ha publicat l'article: El 3 de Vuit

El 2009 ha començat malament. A una crisi econòmica mundial galopant que porta incertesa i patiment a moltes famílies s’hi han vingut a sumar greus problemes polítics com el de Palestina que, enquistats durant anys, ara sotmeten al patiment i a la mort a centenars i centenars de persones.

L’assetjament, bombardeig i invasió de Gaza, significa un nou pas tan quantitativa com qualitativament en l’actual desordre mundial. Les més d’un milió i mig de persones assetjades en un escàs territori de menys de 350 km2 (l’Alt Penedès en té uns 510), amb constants bombardejos nit i dia, sense quasi poder rebre cap ajut exterior, sense presència de periodistes internacionals que puguin informar del que està passant (centenars de morts, milers de ferits, destrucció de tota classe d’objectius –vivendes, mesquites, escoles, magatzems de queviures, edificis de l’administració civil i militar–). Tot indica que s’està produint un desastre humà de tal magnitud, que alguns ja qualifiquen de genocidi.

Aprofundint en les arrels del problema trobarem un gran nombre d’incompliments per part del govern d’Israel de resolucions de l’ONU, moltes d’altres vetades pels Estats Units (en solitari o secundat per Gran Bretanya) enfront de la resta de membres del Consell; també trobarem l’assetjament i la mort “misteriosa” d’un líder polític carismàtic, Yasser Arafat i d’un gran nombre d’assassinats “selectius” de destacats dirigents polítics i militars palestins atribuïts o impulsats, més o menys obertament, pel govern Israel.

Els enfrontaments entre palestins, evidentment, no han contribuït a l’obertura de vies de solució però tot indica que són fruit de les contradiccions i la desesperació d’un poble petit i acorralat per un enemic molt mes poderós i a l’eliminació d’alguns dels seus dirigents davant la indiferència mundial. Sense compartir algunes de les actuacions de Hamas, no hi ha dubte que el seu lideratge és fruit d’unes eleccions que reflecteixen l’estat d’ànim, l’opinió i la desesperació d’una important part del poble palestí.

Tots els que coneixem testimonis de l’extermini pel nazisme de milions de jueus i que ens hem impressionat i afligit visitant Auschwitz o el Museu de l’Holocaust de Jerusalem tornem ara a sentir el mateix horror davant la situació a Gaza.

Les declaracions de la recent estrenada presidència “de torn” de la Unió Europea qualificant els fets de Gaza com d’“acció defensiva, no ofensiva” són inacceptables. Crec que l’opinió majoritària i el nivell de cultura política dels europeus difícilment pot acceptar aquest qualificatiu.

Si Europa vol contribuir, com és desitjable, a un món en el que es respectin els drets humans, la solidaritat entre estats, el dret al ple domini dels pobles als seus recursos naturals, a unes normes de comerç internacional justes, és indispensable actuar de forma decidida i independent per un nou ordre mundial. En aquest nou ordre multipolar, l’autoritat moral dels organismes internacionals ha de garantir la defensa dels pobles febles davant dels poderosos i la no perpetuació de situacions de subordinació heretades  d’un passat injust. Volem aquesta esperança pel segle XXI?