Vilafranca del Penedès

Autor/a: Marta Otero i Molas

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Membre de la Comissió Executiva Nacional

Mitjans on s'ha publicat l'article: L'Extra

Ens trobem amb un nou episodi del cúmul de despropòsits del Govern ZP però, potser, amb un major calat, ja que atempta a drets bàsics de l'estat del benestar. Ara ens plantegen reformes estructurals en el camp de les pensions i de l'edat de jubilació. Ves per on, no s'atreveixen a fer reformes estructurals en el model productiu, ni en el sistema financer, totes dues tan necessàries i, en canvi, si s'atreveixen amb el sistema de pensions; sens dubte es tracta d'un tema de poders fàctics:  no s'atreveixen amb els poderosos però sí amb els més febles. El veritable motiu de sembrar aquest dubte en el conjunt de la societat civil espanyola és la manca de valentia política d'apostar per aquest canvi de model econòmic i, sobretot, la temptació que té l'executiu, de claudicar davant la insistència dels poder empresarials i sectors polítics més conservadors cap una reforma laboral que abarateixi els costos laborals.

No és cert que l'edat de jubilació sigui més baixa al nostre país. L'edat efectiva de jubilació ha pujat els darrers anys de 62,5 a 63,8 anys, aproximant-se a l'edat ordinària de jubilació. Tampoc és cert que l'edat mitjana de jubilació sigui més alta als països del nostre entorn: Alemanya: 61,5; Itàlia: 60,8; França: 59. També és un debat interessat, que ve donat per l'ambició del sector privat per captar l'enorme volum de recursos que mou el sistema públic de pensions. El qüestionament de la seva viabilitat és un incentiu per a la contractació de plans privats.

Està demostrat que l'actual sistema espanyol de cotitzacions socials pot garantir per sí sol el futur de les pensions, això sí, si es produeix aquest canvi de model que garanteixi la creació d'ocupació. La Seguretat Social és l'única administració pública de l'estat excedentària: més de 8.000 milions d'euros a l'any 2009 i una previsió de 2.700 per al 2010. Espanya destina al sistema de pensions un 9% del PIB (any 2007). És una xifra molt petita en comparació amb els nostres veïns: 11,8% (UE-27), 13,3% (França), 14,6 (Itàlia)

Els ingressos de la Seguretat Social depenen bàsicament de dos factors: del nombre de cotitzants i de l'import de les cotitzacions. I tot plegat està molt afectat per l'estructura de l'ocupació. Els darrers anys, per la incorporació de la dona al mercat de treball i per l'arribada de persones estrangeres, ha augmentat extraordinàriament el nombre de persones ocupades (8 milions, aproximadament). Però aquest creixement s'ha centrat en els àmbits més precaris del mercat de treball: baixos salaris, temporalitat. Des del punt de vista dels ingressos de la Seguretat Social el resultat és evident: una baixa cotització mitjana. És urgent aplicar un ampli ventall de mesures orientades a la millora de la qualitat de l'ocupació que repercutirien directament en el finançament del sistema, tals com la lluita contra el frau en la contractació temporal i en les cotitzacions, augmentar el salari mínim fins al 60% de salari mitjà i elevar les bases màximes de cotització.

També cal combatre els processos de prejubilació que duen a terme algunes gran empreses, amb elevats nivells de beneficis que operen en sectors oligopolistes (banca, telefonia,..) Tampoc és assenyat retardar l'edat de jubilació al 67 anys, quan a Espanya la taxa d'atur juvenil s'apropa  al 39%  doncs significa posar més dificultats a l'accés dels joves al mercat de treball.

[Enllaç publicació]