Vilafranca del Penedès

El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès celebraran el proper dimecres 3 de febrer un homenatge als veïns que van lluitar per la democràcia i van patir privació de llibertat.

289 persones de l'Alt Penedès han rebut indemnitzacions atorgades pel govern català per haver patit presó durant la guerra o la dictadura. Ells, o en molts casos les seves famílies, rebran ara un diploma de reconeixement, un document simbòlic que també han lliurat França o Andalusia.

L'Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès acollirà el dimecres 3 de febrer (18 h), un acte d'homenatge als veïns de la comarca de l'Alt Penedès que van ser represaliats pel franquisme.

Presidiran l'acte l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, i la directora general de Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, i comptarà amb la presència d'alguns veïns de la zona que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. L'homenatge, organitzat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, és obert a tothom.

L'homenatge de Vilafranca del Penedès començarà a les 18h i comptarà amb el testimoni de Toni Sans, que intervindrà com a representant dels represaliats pel franquisme de la comarca. Nascut a Vilafranca al 1951, Sans va ser detingut i empresonat del març al juny de 1972, i també entre els mesos de març de 1974 a setembre de 1975.

En aquest temps va passar per les presons de Carabanchel (Madrid), Model (Barcelona) i Torrero (Zaragoza). Va participar en l'aparell de propaganda del PSUC en la clandestinitat i com a responsable territorial fins l'any 1977. En l'acte d'homenatge, també intervindrà l'historiador Ramon Arnabat, que parlarà de la repressió a la comarca de l'Alt Penedès.

L'acte s'emmarca en el programa de 25 homenatges que se celebraran a tot Catalunya, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís el primer concert-homenatge als represaliats pel franquisme que va reunir prop de 5.000 persones. Ara, l'objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada, i així facilitar l'assistència dels propis testimonis a l'acte.

Alhora, es lliurarà un diploma de reconeixement a cada persona que va patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura, un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l'Estat, la Junta d'Andalusia. El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura "en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista. El text afegeix Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors".

Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d'arxius militars i el 30% de presons, però s'han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d'ajuntaments; cartilles de vacunació...etc.

Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.

La repressió

Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l'Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc.

L'any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de rebel·lió. L'any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l'Estat espanyol.

Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.